30 de maig 2011
24 de maig 2011
4 finishers andritxols a l'Ironman de Lanzarote
N'Abilio m'ha enviat la crònica dels andritxols a Lanzarote, aquí vos la pos i faig extensiva la meva enhorabona a tots els balears que varen finalitzar aquesta dura prova.
Éxit quasi total per als andritxols a l'Ironman de Lanzarote.
Éxit quasi total per als andritxols a l'Ironman de Lanzarote.
Considerada una de les proves esportives més dures del món, amb els seus 3'8 qm. de natació, 180 de ciclisme i 42 de cursa a peu, agreujat per les dificultats climatològiques que acompanyaren a tots els participants durant la cursa, fred, pluja, vent, i finalment, molta molta calor, varen fer d'aquest Ironman tot un desafiament.
Els participants andritxols foren els següents: Abilio García que va finalitzar amb un temps de 11h13min, Miquel Caldentey 11h44min, Xisco Porcel 12h06min, Blas Méndez 12h08min, mentre que Carlos Lupiáñez va tenir que abandonar la prova al qm. 20 de la cursa a peu per problemes físics després d'uns parcials de natació i ciclisme excel·lents.
Tota l'informació de temps i resultats es poden consultar a la web CCAndratx.es. ![]() |
| De esquerra a dreta Carlos Lupiañez, Abilio García, Xisco Porcel i Miquel Caldentey. |
Abilio me ha pasado la crónica de los andritxoles en Lanzarote. Aquí os la pongo y hago extensiva mi enhorabuena a todos los baleares que finalizaron esta dura prueba.
Éxito casi total para los andritxoles en el Ironman de Lanzarote.
Considerada una de las pruebas deportivas más duras del mundo, con sus 3,8 km de natación, 180 de ciclismo y 42 de carrera a pie, agravado por las dificultades climatológicas que acompañaron a todos los participantes durante todo el transcurso de la carrera, frío, lluvia, viento y finalmente, mucho mucho calor, hicieron de este IronMan todo un desafío.
Los participantes andritxoles fueron los siguientes: Abilio García que finalizó con un tiempo de 11h13min, Miguel Caldentey 11h44min, Xisco Porcel 12h06min, Blas Mendez 12h08min, mientras Carlos Lupiáñez tuvo que abandonar la prueba en el km 20 de carrera a pie por problemas físicos, tras unos parciales de natación y ciclismo excelentes.
Toda la informacion de tiempos y resultados se pueden consultar en la web CCANDRATX.ES.
Éxito casi total para los andritxoles en el Ironman de Lanzarote.
Considerada una de las pruebas deportivas más duras del mundo, con sus 3,8 km de natación, 180 de ciclismo y 42 de carrera a pie, agravado por las dificultades climatológicas que acompañaron a todos los participantes durante todo el transcurso de la carrera, frío, lluvia, viento y finalmente, mucho mucho calor, hicieron de este IronMan todo un desafío.
Los participantes andritxoles fueron los siguientes: Abilio García que finalizó con un tiempo de 11h13min, Miguel Caldentey 11h44min, Xisco Porcel 12h06min, Blas Mendez 12h08min, mientras Carlos Lupiáñez tuvo que abandonar la prueba en el km 20 de carrera a pie por problemas físicos, tras unos parciales de natación y ciclismo excelentes.
Toda la informacion de tiempos y resultados se pueden consultar en la web CCANDRATX.ES.
20 de maig 2011
17 de maig 2011
Noves rutes: sa Dragonera
| Vista desde na Pòpia... |
Avui he anat a veure la ruta que farem aquest estiu amb els amics per calcular temps i distància. Lo primer ha estat que no m'ha donat temps a fer tota l'illa a més de que el GPS ja em marcava 12 quilòmetres i la meva esquena no està encara per matxacar-la tant.
Per això, he calculat que la ruta sencera sortiria en uns 19-20 quilòmetres. Només arribar al port he anat cap el far de Tramuntana que està relativament a prop passant abans per un mirador i una torre de vigilància. Just abans d'arribar al far m'he trobat moltes gavines que estaven nirvioses de que passa's tan a prop dels seus nius.
Després he tornat fins el desviament que indica la pujada al Far Vell o com aquí li diuen Na Pòpia. És una pujada llarga amb unes vistes increïbles (la veritat és que tot el camí té vistes espectaculars) i on m'he trobat amb les gavines de nou encara que aquí estaven molt més nirvioses fent passades a un pam del meu cap. També m'he fartat de veure dragons i sargantanes per tot arreu fent bona la fama del nom de l'illa.
Un cop a dalt hi ha una panoràmica de tota la costa des de es Cap Fabioler fins el Cap de la Mola del Port Andratx passant per la Trapa, Sant Elm i Punta Galinda, llocs per on hem passat en les nostres rutes de muntanya.
Finalment davallada per poder arribar a temps a la barca quedant pendent el tros que duu al far de Llebeig.
En definitiva vos recoman no vos perdeu la sortida que muntaré aquest estiu (procuraré que no coincideixi amb curses ni triatlons) ja que és una de les rutes més espectaculars que he fet.![]() |
| Vista des del far de Tramuntana |
Hoy he ido a ver la ruta que haremos este verano con los amigos para calcular tiempo y distancia. Lo primero ha sido que no me ha dado tiempo a hacer toda la isla además de que el GPS ya me marcaba 12 kilómetros y mi espalda no està aun para machacarla tanto.
Por esto, he calculado que la ruta entera saldría en unos 19-20 kilómetros. Solo llegar al puerto he ido hacia el faro de Tramuntana que está relativamente cerca pasando antes por un mirador y una torre de vigilancia. Justo antes de llegar al faro me he encontrado con muchas gaviotas que estaban nerviosas de verme pasar tan cerca de sus nidos.
![]() |
| Al mig podem veure la Trapa... |
Después he vuelto hasta el desvio que indica la subida al Far Vell o Na Pópia como lo llaman por aquí. Es una subida larga con unas vistas increibles (la verdad es que por todo el camino hay vistas espectaculares) y donde me he encontrado de nuevo con las gaviotas aun más nerviosas pasando a un palmo de mi cabeza. También me he hartado de ver lagartijas por todos lados haciendo buena la fama del nombre de la isla.
Una vez arriba hay una panorámica de toda la costa desde el Cap Fabioler hasta el Cap de la Mola del Puerto de Andratx pasando por la Trapa, San Telmo y Punta Galinda, lugares por los que hemos pasado en nuestras rutas de montaña.
Finalmente bajada para poder llegar a tiempo a la barca quedando pendiente el trozo que lleva al faro de Llebeig.
En definitiva os recomiendo que no os perdais la salida que montaré este verano (procuraré que no coincida con ninguna carrera o triatlon) ya que es una de las rutas más espectaculares que he hecho.
![]() |
| Pujant al far Vell... |
![]() |
| Vista del Port de la Dragonera |
![]() |
| Gavina atacant... |
![]() |
| Vista des de la barca... es veu el cap de Llebeig i na Pópia |
15 de maig 2011
Crónica cursa popular La Salle Manacor 2011
Ahir es va celebrar la XXXII edició de la cursa popular La Salle Manacor i com que havia decidit no anar al Tomir ja que 44 quilòmetres em ferien malbe l'esquena, vaig decidir fer aquests poc més de 7 quilòmetres a un circuit urbà i aprofitar per dur al meu germà per que anassi fent curses més sovint.
La veritat és que després d'estar mesos entrenant per el trail, es a dir, distàncies de més de 30 quilòmetres, i després d'estar aturat dues setmanes pel tema de l'esquena, poder fer la cursa rodant les tres primeres voltes i pitjant la darrera i sortir una mitja de 4'24" el quilòmetre ja és per estar content, a més de que va fer molta calor i el circuit de 4 voltes enganava ja que tenia una petita pujada i davallada que t'impedia dur un ritme constant.
També estic content pel meu germà que, poc a poc, va agafant ritme a aquestes curses que li anirà bé per la mitja de la TUI per octubre.
Llàstima de poca gent debut al mig Ironman que es feia el dissabte, la mitja de Formentera i el Tomir d'avui diumenge. Prop de 100 persones varen donar suport a aquesta cursa que era en benefici de la lluita contra el càncer. Per cert, de nou em va tornar a tocar algo al sorteig: una borsa amb obsequis de diferents patrocinadors.
Ayer se celebró la XXIII edición de la carrera popular La Salle Manacor i como que había decidido no ir al Tomir ya que 44 kilómetros me podían agravar la espalda, decidí hacer estos poco más de 7 kilómetros en un circuito urbano y aprovechar para traer a mi hermano para que fuera haciendo carreras más a menudo.
La verdad es que después de estar meses entrenando para el Trail, es decir, distancias de más de 30 kilómetros, y despues de estar dos semanas parado por el tema de la espalda, poder hacer la carrera rodando las tres primeras vueltas y forzando en la cuarta para que me salga una media de 4'24" el kilómetro ya es para estar contento, además hizo bastante calor y el circuito de 4 vueltas engañaba ya que tenía una pequeña subida y bajada que te impedía llevar un ritmo constante.
También estoy contento por mi hermano que, poco a poco, va cogiendo ritmo en estas carreras que le iran bien para la media de la TUI de octubre.
Lástima de la poca gente debido al Ironman que se hacía el sábado y a la media de Formentera y el Tomir del domingo. Cerca de 100 personas apoyaron esta carrera que era en beneficio de la lucha contra el cancer. Por cierto, de nuevo me volvió a tocar algo en el sorteo: una bolsa con obsequios de diferentes patrocinadores.
12 de maig 2011
La volta nedant a s'illa de Sa Dragonera 2011
Aquí teniu el cartell i un enllaç on hi trobareu tota l'informació.
Aquí teneis el cartel y un enlace donde encontrareis toda la información.
11 de maig 2011
Una retirada a temps...
Un cop avui he rodat uns 6 quilòmetres i vist que l'esquena no està al 100% he decidit no participar a la marató de muntanya del Tomir per poder continuar entrenant amb bones i no tenir que estar, si la fessi, unes dues setmanes més aturat.
Encara així continuaré rodant i ficant més piscina a l'espera de la visita del fisio per acabar de recuperar-me i mirar si puc estar a la cursa de sa Fita des Ram.
Una vez he rodado hoy 6 kilómetros y visto que la espalda no está al 100% he decidido no participar en la maratón de montaña del Tomir para poder continuar entrenando tranquilamente y no tener que estar, si la hiciera, dos semanas más parado.
Aún así continuaré rodando y metiendo más piscina a la espera de la visita del fisio para acabar de recuperarme y mirar si puedo estar en la carrera de sa Fita des Ram.
10 de maig 2011
Kilian torna a les seves arrels
Aquest vídeo ja l'he vist al Facebook i a algun bloc amic. Comença una temporada nova i ell visita qui va ser la seva inspiració. Molt emotiu.
Este vídeo ya lo he visto por el facebook así como en algún blog amigo. Comienza una nueva temporada y él visita a quien fue su inspiración. Muy emotivo.
08 de maig 2011
Amics a la muntanya
Això de correr per la muntanya fa que facis amics a qualsevol banda. Ahir mateix em vaig trobar amb aquest que no va dubtar a l'hora de fer-se una foto amb jo.
Esto de correr por la montaña hace que hagas amigos por cualquier sitio. Ayer mismo me encontré con éste que no dudó a la hora de hacerse una foto conmigo.
07 de maig 2011
Tornam a la muntanya: Monport - Pas vermell - Cala Egos
El passat dijous, després de dues setmanas de repós pel tema de l'esquena i d'haver rodat mitja horeta el dilluns per asfalt, varem tornar a rodar per muntanya per veure sensacions de cara a la cursa del Tomir. L'esquena em va respondre be encara que a les davallades notava una mica de tensió. Just després em vaig ficar a la piscina per fer uns 600 metres per relaxar l'esquena.
La setmana que ve faré alguna prova més per decidir si anar o no a la cursa.
El pasado jueves, después de dos semanas de reposo por el tema de la espalda y de haber rodado media horita el lunes por asfalto, volvimos a rodar por la montaña para ver sensaciones de cara a la carrera del Tomir. La espalda me respondió bien aunque en las bajadas notaba un poco de tensión. Justo después me metí en la piscina para hacer unos 600 metros para relajar la espalda.La semana que viene haré alguna prueba más para decidir si ir o no a la carrera.
04 de maig 2011
Dimecres amb un somriure, dormir dins caixes: Sleepbox
Aquí teniu el darrer en competència als hotels i pensions...
Diu: "Es tracta, com el nom indica, d'una petita capsa de 2m x 1,40m x 2,30m per dormir amb comoditat i seguretat. Ofereix moments de somni tranquil i descans a una ciutat, sense pèrdua de temps cercant hotel. Fou ideada per estar present a estacions de tren, aeroports i locals públics on pugui haver aglomeracions de persones exhaustes. A països amb clima temperat, la Sleepbox podrà ser utilitzada també als carrers.". La veritat és que jo no estaria molt tranquil dormint dins un trasto d'aquests al carrer...
Aquí teneis lo último en competencia a hoteles y pensiones...
Dice: "Se trata, como el nombre indica, de una pequeña caja de 2m x 1,40m x 2,30m para dormir con confort y seguridad. Ofrece momentos de sueño tranquilo y descanso en una ciudad, sin pérdida de tiempo en busca de hotel. Fue ideada para estar presente en estaciones de tren, aeropuertos y locales públicos donde pueda haber aglomeraciones de personas exhaustas. En países con clima templado, la Sleepbox podrá ser utilizada también en las calles.". La verdad es que yo no estaría muy tranquilo dormiendo en uno de estos trastos en la calle...
03 de maig 2011
Volta a Formentera nedant contra la fibrosi quística 2011
Aquí teniu el cartell de la XII Volta a Formentera nedant contra la fibrosi quística que es realitzarà de l'1 al 3 de juliol. Més informació al cartell i al següent enllaç: volta Formentera
Aquí teneis el cartel de la XII Volta Formentera nadando contra la fibrosis quística que se realizará del 1 al 3 de julio. Más información en el cartel y en el siguiente enlace: vuelta a Formentera
02 de maig 2011
Entre el Massanella i el Galileu
Aquí teniu un vídeo de quan estavem a la Trail entre el Massanella i el Galileu quan encara ens quedaven uns 24 quilòmetres per l'arribada. Tenia l'esquena de tal forma que m'enganxava els nirvis de les cames fent-me el que podeu veure. Al final la millor forma per aguantar era estar de peu. I encara així vaig arribar...
Això si, els meus companys es compixaven de riure.
Aquí teneis un vídeo de cuando estábamos entre el Masanella y el Galileu cuando aún nos quedaban unos 24 kilómetros para la llegada. Tenía la espalda de tal forma que me enganchaba los nervios de las piernas haciéndome lo que podeis ver. Al final la mejor forma para aguantar era estar de pie. Y aún así llegué...
Eso sí, mis compañeros se meaban de la risa.
01 de maig 2011
La marea verda
Enguany a les curses de muntanya es comencen a veure camisetes verdes del Team Maldecames, és la marea verda que, poc a poc, s'està fent un lloc a les muntanyes de Mallorca.
![]() |
| Aquest cap de setmana a Soller... |
Este año en las carreras de montaña se comienzan a ver camisetas verdes del Team Maldecames, es la marea verde que, poco a poco, se está haciendo un hueco en las montañas de Mallorca.
28 d’abril 2011
Dijous amb un somriure
Aquí teniu dues noves fotos de la crisi que tenim...
Aquí teneis dos nuevas fotos de la crísis que tenemos...
Aquí teneis dos nuevas fotos de la crísis que tenemos...
26 d’abril 2011
Video de fotos UTST 2011
Com sempre en Tonija ens deixa sense paraules amb aquest video. No té preu, moltes gràcies!!
Como siempre Tonija nos deja sin palabras con este video. No tiene precio, muchas gracias!!
23 d’abril 2011
dissabte amb un somriure
Per que després diguin que a l'Àfrica no saben manar la bici...
Para que después digan que en África no saben manejar la bici...
Para que después digan que en África no saben manejar la bici...
22 d’abril 2011
Prova material TST 2011
Un pic ja ha passat quasi una setmana del TST faré una reflexió del material utilitzat i coses a millorar:
- Asics Trabuco, de moment em van be encara que he detectat que quan pas dels 50 quilòmetres em comencen a sortir molesties just a la base del dit gruixat encara que no se si és pels calcetins o per les sabates. Al final notava totes les pedres que trepitjava.
- Calcetins Lurbel, cap problema excepte l'anterior mencionat adalt.
- Compressport, l'únic que no em va molestar varen ser els bessons, això ho diu tot.
- Malles curtes Mizuno i pirates Adidas, com ja vaig dir al post d'abans de la cursa, aquestes curtes son les úniques, de moment, que no em fan roçadures, potser al final em varen sobrar les pirates però no em varen agobiar.
- Camiseta tècnica, era d'aquestes que et regalen a qualsevol cursa popular i no em varen donar problema.
- Guardapits Asics, molt lleuger i transpirable, no el vaig notar i, a més, m''assegurava que les cintes de la motxilla no em fessin mal. Amb les butxaques plenes d'Ibuprofenos i Isostar.
- Maniguets Specialized, perfectes, varen pujar i davallar moltes vegades segons les ocasions sense cap molestia.
- Buff, en vaig emplear dos i com sempre perfectes.
- GPS Garmin 310 XT, sense cap problema va aguantar les 12 hores.
- Motxilla NorthFace Gulper light series, encara que em va anar be m'han sortit dubtes al respecte de només dur camelbak a més de que la cinta de la cintura la trob molt prima i poc cómode. Estic mirant les Raidlight que tenen molt bona pinta encara que depen de la distància a fer.
- Ulleres Oakley, les vaig utilitzar a partir de mig dia fins mitja tarda sense cap problema.
És per tot això que donaré una ullada a les sabates (em varen tocar unes Brooks Cascadia a un sorteig i les podria anar provant), calcetíns (vaig veure uns que empleava molta gent com en Roman i miraré de provar-los) i la motxilla (encara que de moment ja em va bé).
Una vez casí ha pasado una semana del TST haré una reflexión del material utilizado y cosas a mejorar:
- Asics Trabuco, de momento me van bien pero he detectado que cuando paso de los 40 kilómetros comienzan a salirme molestias en la planta del pie a la altura de la base del dedo gordo aunque no se si es por los calcentines o por las zapatillas.
- Calcetines Lurbel, ningún problema excepto el mencionado más arriba.
- Compressport, los gemelos fueron lo único de lo que no tuve molestias, con eso lo digo todo.
- Mallas cortas Mizuno y mallas piratas Adidas, como ya dije en el post de preparación las cortas son las únicas que, de momento, no me dan ningún problema de rozaduras en las tiradas largas. Las piratas podían sobrar al final pero la verdad es que no me agobiaron en ningún momento.
- Camiseta técnica, de esas que regalan en cualquier carrera popular, sin problema alguno.
- Chaleco Asics, muy ligero y transpirable, ni lo noté y, además, me protegían de las cintas de la mochila. Con los bolsillos llenos de Ibuprofeno e Isostar.
- Manguitos Specialized, perfectos, subieron y bajaron según las ocasiones sin ninguna molestia.
- Buff, empleé dos y, como siempre, perfectos.
- GPS Garmin 310XT, aguantó perfectamente las 12 horas.
- Mochila Northface Gulper light series, aunque me fue bien me han salido dudas al respecto de ir solo con el camelbak además de que la cinta de la cintura la encuentro muy delgada y poco cómoda. Estoy mirando las Raidlight que tienen buena pinta aunque depende de la distancia a hacer.
- Gafas Oakley, las use desde mediodía hasta la tarde sin ningún problema.
Es por todo esto que le echaré un vistazo a las zapatillas (me tocaron unas Brooks Cascadia en un sorteo y las podría ir probando), los calcetines (vi unos que empleaba mucha gente como Roman y miraré de probarlos) y la mochila (aunque de momento ya me va bien).
21 d’abril 2011
Crespells!!
Comencem les vacances amb uns bons crespells. Enguany hem canviat el repertori: esquirols, eriçons i caragols. Més endavant en farem més amb noves figures.
Bones festes a tots!!
Comenzamos las vacaciones con unos buenos crespells. Este año hemos cambiado el repertorio: ardillas, erizos y caracoles. Más adelante haremos más con nuevas figuras.
Felices fiestas a todos!!
19 d’abril 2011
Crónica Trail Serra de Tramuntana 2011
| Pujant des de Valldemossa... |
Bé, miraré de ser breu encara que 62 quilòmetres de muntanya donen molt per a dir.
Ja d'inici i després de montar la sortida del UTST a Andratx amb unes 3 hores de dormir ens presentem a Valldemossa on trobem molts dels nostres amics amb els que hem coincidit a moltes sortides aquests darrers mesos. Un fisio amic que donava voltes per allà ja m'avisa de que tinc el lumbar contracturat (ja feia una setmana) i fins i tot em recomana no sortir pero jo no podia deixar els meus companys després de tot així que Ibuprofeno cada 3 hores i Radiosalil cada 10 quilòmetres a l'esquena.
Així finalment surt fins on m'aguanti l'esquena. La primera pujada a es Teix sense problemes i a la davallada a Deià ja tinc les primeres molesties. Forman un grupet molt bo na Mª Jesús i en Pintores i decidim anar junts fins a Soller on quasi al arribar se'ns junta el grup de'n Tonija, Loner, Juan, Carlos i altres més.
| Aturada a Deià... com sempre radiosalil a l'esquena |
Un cop a Soller ens trobam a en Samu que, per motius de salut abandona, des d'aquí li envio una forta abraçada i que es recuperi el més aviat posible.
Decidim continuar el mateix grupet per pujar al barranc de Biniaraix on ens agafa n'Oscar que en passa com un coet i li acompanya en Tonija. Un pic adalt he de tornar a possar-me el Radiosalil perdent el grupet de'n Loner. Finalment arribam a Cuber i la font des Noguer on la Penya Barcelonista es Tamarells ho fan de fabula. Em tornen a dir que no em convendria continuar però sapiguent el que em queda decideix continuar pujant cap el prat del Massanella on se'ns uneix en Pedroweb que feia l'Ultra.
| Sortida de Soller amb un gran grup... |
| Anant cap a Cúber amb l'Ofre al costat |
Un cop adalt tinc la gran idea de posar-me vaselina a una ampolla que em sortia a la planta del peu lo que dona lloc a un dels moments més divertits per alguns dels integrants del grup...
Just després ens enganxa en Ladan amb el que feim la davallada per tornar a pujar al Galileu i és aquí on l'esquena em comença a avisar fent que tinguessi rampes a les cames i m'obliguessi a aturar fins que apareix la meva salvació: els TINTIN LIGHT, va ser començar a utilitzar els bastons i vaig recuperar moltes forces poguent arribar a Lluc en condicions on hem vaig dur la sorpresa de que m'esperava la meva familia amb els nins. També agrair l'espectacular feina dels Penjats de Lloseta amb na Magdalena al front...un 11.
Un pic a Lluc tenia clar que ningú m'aturava i que arribaria de qualsevol forma així que començam a pujar a Binifaldó a peu pero quan intentam rodar en pla tant a jo com en Pedroweb ens sortien massa molesties per lo que decidim arribar caminant la resta del camí.
Ja a la carretera i amb un pal romput (sorry Pintores) en Pedro va més ràpid i em uneix a uns que venien per darrera que dona la casualitat que era un company d'escola en Jesús i un amic amb els que arrib a Pollença caminant ràpid.
Ja dins Pollença quan queda poc mir de rodar fins l'arribada on m'esperen els meus amics d'entrenament. Ja soc finisher que era l'important però també he aconseguit algo més important: he tingut el plaer de comprovar l'amistat que surt a aquestes carreres i tinc clar que mai oblidaré a tots els que m'heu acompanyat en algun moment preocupant-vos pel meu estat i especialment a na Mª Jesús, en Pintores i en Pedroweb.
Menció apart és el tema de que la meva dona es va haver de retirar a Soller per problemes de salut i es va quedar amb les ganes d'acabar-la junt amb en Juan ja que tenia l'entrenament fet, però que no es preocupin que això està fet i abans de que acabi l'any ho demostraran.
La resta del Comando Andratx (Mª Jesús i Lluisa) varen complir a la perfecció l'objectiu de ser finishers i tenen tota la meva enhorabona, sou unes campiones!!| Entre el Massanella i el Galileu... un dels moments més divertits per alguns... |
![]() |
| Arribada a Lluc amb en Pau |
Bueno, miraré de ser breve aunque 62 kilómetros de montaña dan para mucho que contar.
Ya de inicio y después de montar la salida del UTST en Andratx con unas 3 horas de sueño nos presentamos en Valldemossa donde encontramos muchos de nuestros amigos con los que hemos coincidido en muchas salidas estos últimos meses. un fisio amigo que daba vueltas por allí me avisa de que tengo el lumbar contracturado (ya hacía una semana) e incluso me recomienda no salir pero yo no podía dejar mis compañeros después de todo así que Ibuprofeno cada 3 horas y Radiosalil cada 10 kilómetros en la espalda.
Así finalmente salgo hasta donde me aguante la espalda. La primera subida a es Teix sin problemas y la bajada a Deià ya tengo las primeras molestias. Formamos un buen grupo Mª Jesús, Pintores y un servidor y decidimos ir juntos hasta Soller donde casi al llegar nos alcanza el grupo de Tonija, Loner, Juan, Carlos y algunos más.
![]() |
| La tónica de tota la cursa... mal d'esquena |
Una vez en Soller nos encontramos con Samu, que por motivos de salud abandona, desde aquí te envio un fuerte abrazo y que te recuperes pronto.
Decidimos continuar el mismo grupo para subir al barranco de Biniaraix donde nos alcanza Oscar que nos pasa como un cohete y le sigue Tonija. Una vez arriba he de volver a ponerme el Radiosalil perdiendo el grupo de Loner y Juan. Finalmente llegamos a Cuber y la font des Noguer donde la Peña Barcelonista es Tamarells lo hacen de fábula. Me vuelven a decir que no me convendría continuar pero sabiendo lo que me queda decido continuar subiendo al Prat del Massanella donde se nos une Pedroweb que hacía la Ultra.
Una vez arriba tengo la gran idea de ponerme vaselina en la planta de un pie donde me salía una ampolla provocando uno de los episodios más divertidos de la trail para algunos...
Justo después nos engancha Ladan que nos acompaña en la bajada y posterior subida al Galileu. Aquí es donde la espalda ya me avisa de forma seria provocándome calambres en las piernas obligándome a parar hasta que aparece mi salvación: los TINTIN LIGHT, es coger los palos y recuperar fuerzas pudiendo llegar a Lluc en condiciones donde me encontré con la sorpresa de que estaba mi familia esperando con los niños. También agradecer el espectacular trabajo de els Penjats de Lloseta con Magdalena al frente...un 11.
Una vez en Lluc ya tenía claro que nadie me paraba y que llegaría de cualquier forma así que comenzamos a subir a Binifaldó pero cuando intentamos trotar en plano tanto a Pedro como a mi nos salían demasiadas molestias obligándonos a caminar casi todo el resto del camino.
Ya en la carretera y con un bastón roto (sorry Pintores) Pedro va más rápido y me uno a unos que venían por detrás que da la casualidad que era un companero de la escuela: Jesús y un amigo suyo con los que llego caminando rápido a Pollença.
Ya en Pollença cuando queda poco miro de rodar hasta la llegada donde me esperan mis compañeros de entrenamiento. Ya soy finisher que era lo importante pero también he conseguido algo más importante: he tenido el placer de comprobar la amistad que aparece en estas carreras y tengo claro que nunca olvidaré a todos los que me habeis acompañado en algun momento preocupándoos por mi estado y especialmente a Mª Jesús, Pintores y Pedroweb.
Mención aparte es el tema de que mi mujer tuvo que retirarse en Soller por problemas de salud y se quedó con las ganas de acabarla junto con Juan ya que tenían el entrenamiento hecho, pero que no se preocupen que esto está hecho y antes de que acabe el año lo demostrarán.
El resto del comando Andratx (Mª Jesús y Luisa) cumplieron a la perfección el objetivo de ser finishers y tienen toda mi enhorabuena. Sois unas campeonas!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
























