15 de maig 2011

Crónica cursa popular La Salle Manacor 2011

 Ahir es va celebrar la XXXII edició de la cursa popular La Salle Manacor i com que havia decidit no anar al Tomir ja que 44 quilòmetres em ferien malbe l'esquena, vaig decidir fer aquests poc més de 7 quilòmetres a un circuit urbà i aprofitar per dur al meu germà per que anassi fent curses més sovint.
La veritat és que després d'estar mesos entrenant per el trail, es a dir, distàncies de més de 30 quilòmetres, i després d'estar aturat dues setmanes pel tema de l'esquena, poder fer la cursa rodant les tres primeres voltes i pitjant la darrera i sortir una mitja de 4'24" el quilòmetre ja és per estar content, a més de que va fer molta calor i el circuit de 4 voltes enganava ja que tenia una petita pujada i davallada que t'impedia dur un ritme constant.
També estic content pel meu germà que, poc a poc, va agafant ritme a aquestes curses que li anirà bé per la mitja de la TUI per octubre.
Llàstima de poca gent debut al mig Ironman que es feia el dissabte, la mitja de Formentera i el Tomir d'avui diumenge. Prop de 100 persones varen donar suport a aquesta cursa que era en benefici de la lluita contra el càncer. Per cert, de nou em va tornar a tocar algo al sorteig: una borsa amb obsequis de diferents patrocinadors.

Ayer se celebró la XXIII edición de la carrera popular La Salle Manacor i como que había decidido no ir al Tomir ya que 44 kilómetros me podían agravar la espalda, decidí hacer estos poco más de 7 kilómetros en un circuito urbano y aprovechar para traer a mi hermano para que fuera haciendo carreras más a menudo.
La verdad es que después de estar meses entrenando para el Trail, es decir, distancias de más de 30 kilómetros, y despues de estar dos semanas parado por el tema de la espalda, poder hacer la carrera rodando las tres primeras vueltas y forzando en la cuarta para que me salga una media de 4'24" el kilómetro ya es para estar contento, además hizo bastante calor y el circuito de 4 vueltas engañaba ya que tenía una pequeña subida y bajada que te impedía llevar un ritmo constante.
También estoy contento por mi hermano que, poco a poco, va cogiendo ritmo en estas carreras que le iran bien para la media de la TUI de octubre.
Lástima de la poca gente debido al Ironman que se hacía el sábado y a la media de Formentera y el Tomir del domingo. Cerca de 100 personas apoyaron esta carrera que era en beneficio de la lucha contra el cancer. Por cierto, de nuevo me volvió a tocar algo en el sorteo: una bolsa con obsequios de diferentes patrocinadores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada