|
Mallorquíns a Almanzora |
Segon any que anem a la Trail Valle de Almanzora organitzada pel nostre gran amic Baldo junt amb un bon grapat de companys.
Enguany amb la pubàlgia que arrossego tocava fer un entrenament fins on arribassi forçant el mínim. La resta del Comando també anaven amb l'objectiu de finalitzar les seves curses amb bones sensacions.
Com sempre la cursa espectacular especialment al barranc de l'inici amb cordes, escales, vies ferrates i gorgs per tot arreu. La pluja dels dies anteriors ho posaven encara més difícil, ja que les sabates duien fang molt de temps.
Fins al km 10 on era l'avituallament la pubàlgia no em va donar moltes molèsties però un cop pujada la costa que tenia més desnivell i agafar la pista forestal ja vaig veure que tot el pla ho hauria de fer caminant com havia previst abans de la cursa.
Això sí, l'avantatge que havia agafat abans va fer que fins al km 13 poguessi anar a estones amb na Pitu, en Ramon, na Tere, na Maria Antònia i en Paco. Pensava que en Garí m'agafaria a poc kilòmetres de l'arribada però no sabia que havia abandonat per problemes als genolls.
Com l'any passat el darrer tros del trail és el que es fa més llarg entre torrents plens de marbre i canyes i tota la fangada i l'aigua que havia just abans d'arribar.
Al final de sis que érem del club cinc varen recollir trofeu a les seves categories (enguany jo he descansat...jaja!!). L'any que ve tornarem, a veure qui s'anima!!!
|
Estodiant el recorregut des d'adalt |
|
Amb l'elite de la cursa |
Segundo año que vamos al Trail Valle de Almanzora organizada por nuestro gran amigo Baldo junto a un buen montón de compañeros.
Este año con la pubalgia que arrastro tocaba hacer un entreno hasta donde llegara forzando lo mínimo. El resto del Comando también iba con el objetivo de finalizar sus carreras con buenas sensaciones.
Como siempre, la carrera espectacular especialmente en el barranco del inicio con cuerdas, escaleras, vias ferratas y charcos por todos lados. La lluvia de los días anteriores lo ponían aún más dificil, ya que las zapatillas llevaban fango durante mucho rato.
Hasta el km. 10, donde estaba el avituallamiento, la pubalgia no me dio muchas molestias pero una vez finalizada la cuesta que tenías más desnivel y coger la pista forestal ya vi que en todo el plano lo debería hacer caminando como había previsto antes de la carrera.
Eso sí, la ventaja que había cogido antes hizo que hasta el km 13 pudiera ir a ratos con Pitu, Ramón, Tere, Maria Antonia y Paco. Pensaba que Garí me alcanzaría a pocos kms de la meta pero no sabía que había abandonado por problemas de rodilla.
Como el año pasado, el último trozo del Trail es el que se hizo más largo entre torrentes llenos de marmol y cañas y todo el fangal y agua que había justo antes de llegar.
Al final, de seis que eramos del club cinco recogieron trofeo en sus categorías (este año yo he descansado... jaja!!) El año que viene volveremos, a ver quien se anima!!!
|
Sortida |
|
Comença el barranc |
|
Gran feina amb les cordes |
|
La millor generació |
|
Un poc de desnivell |
|
Ja s'ha acostumat a recollir premis |
|
Tots amb el seu trofeu |
|
Una organització espectacular!! |