20 d’octubre 2016

Trail Guara Somontano 2016

Abans de la sortida
Preparats...
Fa una setmana vàrem anar a la zona d'Osca a fer la Trail de Guara Somontano amb uns grans amics que també disputaven la cursa.
La prova va ser espectacular amb terrenys tècnics, pistes amples, pujades llargues, una zona de passarel·les que a més d'un li donava vertigen, sortida i arribada a Alquezar, un poble preciós, tot això amb un dia solejat que al final es va notar en els corredors.
Com que acompanyava a na Maria Antònia i en Toni vaig disfrutar molt malgrat que el fet d'anar més lent em donessin els clàssics problemes que sol tenir a la planta del peu quan faig ultres.
Finalment tots finishers amb bones sensacions (alguns més que altres), una espectacular Pitu fent podi i ganes de fer més curses on sigui.
Molt bona organització amb avituallament on només els hi faltava un poc de dolç, especialment xocolata, recorreguts ben marcats i voluntaris per tot arreu. Tal vegada crec que era insuficient que a l'arribada només haguessin un metge i una auxiliar per tanta gent que arribava i això que feien una feina molt bona.
La resta de dies els vàrem aprofitar per conèixer la serra de Guara i envoltants, a la Casa Labata a Adahuesca ens varen tractar de forma espectacular com si estiguéssim a ca nostra menjant uns plats boníssims.
Primeres davallades
De camí cap a Asque
Hace una semana fuímos a la zona de Huesca a hacer la Trail de Guara Somontano con unos grandes amigos que también disputaban la carrera.
La prueba fue espectacular con terrenos tècnicos, pistas anchas, subidas largas, una zona de pasarelas que a más de uno le daba vértigo, salida y llega en Alquezar, un pueblo precioso, todo esto en un día soleado que al final se notó en los corredores.
Como que acompañaba a Maria Antonia y Toni disfruté mucho a pesar de que el hecho de ir más lento me diera los clásicos problemas en la planta del pies que me salen cuando hago ultras.
Finalmente todos finalistas con buenas sensaciones (algunos más que otros), una espectacular Pitu haciendo podio y ganas de hacer más carreras donde sea.
Muy buena organización con avituallamientos donde sólo le faltaba un poco de dulce, especialmente chocolate, recorridos bien marcados y voluntarios por todas partes. Tal vez creo que era insuficiente que en la llegada sólo hubiera un médico y una auxiliar con tanta gente que llegaba y eso que hacían una labor muy buena.
El resto de días los aprovechamos para conocer la sierra de Guara y alrededores, en Casa Labata en Adahuesca nos trataron de forma espectacular como si estuvieramos en nuestra casa y comiendo unos platos buenísimos.
Alquezar al fons i les pasarel·les enmig
Pasarel·les

Guapo això...
Encara reia...
Cap el barranc de Modovil
Al control de Radiquero a 5 kms de l'arribada
Arribada
Podi de na Pitu

Vista d'Alquezar
Vista d'Adahuesca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada