Camí de Cavalls Trekking Costa Sud 2022

 

Camí de Cavalls Trekking Costa Nord 2018

Al breafing

Anavem a Menorca amb molt bones sensacions i ganes d'apropar-me a les 4.15 hores, i així va ser fins el km 25 on vaig caure damunt una pedra que em va provocar una rotura parcial al recte anterior que em va obligar a caminar i trotar poc a poc la resta de la cursa.

La resta de companys molt be especialment en Vicenç que va davallar 2 hores la seva marca de l'any anterior. Com sempre, l'organització amb en Mito i Victor al davant de 10!!

L'any que ve tornarem!!

Sortida

Abans de la caiguda

Ibamos a Menorca con muy buenas sensaciones y ganas de acercarme a las 4.15 horas, y así fue hasta el km. 25 donde tropecé y caí sobre una roca provocándome una rotura parcial del recto anterior obligándome a caminar y trotar lento el resto de la carrera.

El resto de compañeros muy bien especialmente Vicenç que bajó su marca del año pasado en 2 horas. Como siempre, la organización con Mito y Víctor al frente de 10!!

Volveremos el año que viene!!

Arribada

Amb els cracks de Palma

Rehidratant

Bon cop

Bon blau

Prova material Camí de Cavalls 2014

Un pic ja ha passat una setmana del CDC faré una reflexió del material utilitzat i coses a millorar:

- Asics Fuji Trabuco 2, han anat gaire bé malgrat que ja duien 500 qms, poden aguantar fins aquest hivern .

- Calcetins Lurbel, com sempre cap problema.

- Compressport, potser si no els haguessi duit no haguessi aguantat els darrers kms amb el trencament del bessó.

- Malles curtes Nike i pirates Adidas, les malles perfectes per evitar escaldades i els calçons còmodes tant per les butxaques com per donar un poc de calor al vespre quan va fer fred.

- Camiseta Joma Elite III, perfecte, no vaig tenir en cap moment sensació d'anar suat.

- Maniguets Thermolast, perfectes, els vaig dur al vespre per no tenir fred.

- Buff, al braç per anar llevant la suor del front. De vespre en vaig dur dos, un al coll i l'altre al cap pel fred.

- Visera Compressport, molt bé pel fet de dona frescor i ombra encara que no absorbeix tota la suor que desitjaria havent d'utilitzar el buff al braç.

- GPS Garmin 310 XT, sense cap problema va aguantar poc més de 15 hores.

- Pals Leki Traveller Carbon,  tota una garantia per les pujades i les hèrnies de la meva esquena, també em varen anar perfectes per dur el ritme caminant a la segona meitat de la cursa.

- Motxilla Raidlight Olmo 12, perfecte, tant els portabidons com les mil i una butxaques fan que no hagis de llevarte-la en tot moment, a més la part de l'esquena funciona perfectament i no dona sensació d'humitat.

- Softflask Salomon 500, ja són uns fixos a la motxilla, plens d'aigua i combinant-los amb les sals de Nutrisport no vaig tenir en cap moment sensació de necessitar aigua de més.

- Tallavents, amb la previsió de calor que hi havia varen optar per un tallavents molt bàsic que va servir per donar calor el vespre i punt.

- Ulleres DHB, ni les vaig notar que les duia.

- Frontal Petzl Tikka RXP,  quant els duia al màxim pareixia que duia els llums d'un camió!! em varen servir molt a les platges per trobar el millor camí.

Tal vegada hauria de cercar una visera millor encara que la combinació amb el buff em va bé. El GPS ja dura massa, qualsevol dia em dirà adéu però encara aguanta. Les sabates duraran fins a l'hivern encara que crec que continuarem amb el mateix model actualitzat.

Una vez ha pasado una semana del CDC haré una reflexión del material utilizado y cosas a mejorar:

- Asics Fuji Trabuco 2, han ido bastante bien a pesar de que ya llevaban 500 kms, pueden aguantar hasta este invierno.

- Calcetines Lurbel, como siempre, ningún problema.

- Compressport, tal vez si no los hubiera llevado no habría podido aguantar los últimos kms con la rotura del gemelo .

- Mallas cortas Nike y piratas Adidas, las mallas perfectas para evitar rozaduras mientras que los pantalones cómodos tanto por los bolsillos como para dar calor por la noche.

- Camiseta Joma Elite III, perfecta, no tuve sensación de sudor en ningún momento.

- Manguitos Thermolast, perfectos, los llevé por la noche para no tener frio.

- Buff, en el brazo para quitarme el sudor, luego usé uno en la cabeza y otro en el cuello por la noche por el frio.

- Palos Leki Traveller Carbon, toda una garantía para las subidas y las hernias de mi espalda, también me fueron perfectos para llevar el ritmo caminando en la segunda mitad de la carrera.

- Visera Compressport, muy bien porque da frescor y sombra aunque no abserben todo el sudor que desearía teniendo que usar el buff del brazo.

- Softflask Salomon 500, ya son unos fijos en la mochila, llenos de agua y combinándolos con las sales de Nutrisport no tuve en momento alguno sensación de sed.

- GPS Garmin 310XT, aguantó hasta poco más de 15 horas.

- Mochila Raidlight Olmo 12, perfecta, tanto el portabidones como los mil y un bolsillos hacen que no tengas que quitártela en todo momento, además la parte de la espalda funciona perfectamente y no da sensación de humedad..

- Gafas DHB, ni noté que las llevaba.

- Cortavientos,  con la previsión de calor que había, optamos por uno muy básico que sirvió para dar calor por la noche y punto.

- Frontal Petzl Tikka RXP, cuando lo llevaba al máximo parecía el foco de un camión!! me ayudaron mucho en las playas para encontrar el lugar adecuado para pasar.

Tal vez debería buscar una visera mejor aunque la combinación con el buff me va bien. El GPS ya dura demasiado, algún día dirá adiós pero aún aguanta. Los zapatos durarán hasta el invierno aunque creo que continuaré con el mismo modelo actualizado.

Abans de sortir

Petzl Tika RXP

Garmin 310 XT

Softflask Salomon 500 ml

Finisher Camí de Cavalls Costa Nord 2014!!

Material llest!!

I va arribar el dia que esperàvem!! Costa Nord de CDC, 100 quilòmetres ens separaven entre Ciutadella i Maó a en Vicenç i jo mentre que a n'Elena i en Ramon els tocaven 185!!

Com sempre, abans de partir repassar-ho tot (em vaig oblidar de posar-me la crema solar!!) i un cop a la sortida ens trobem amb molts d'amics (Oscar, Tonija, Fran, Juan, Pep, Alvaro i molts més) que fan tant la Costa Nord com la CDC sencera.

Igual que a la Trail, vaig sortir reservant-me molt per poder encarar el final amb forces. Al primer avituallament de Cala Morell ja mengem les primeres patatilles amb en Toni Picornell i n'Elena Lladó..jaja!!

A Ets Alocs ens retrobem en Ramón i n'Elena, em comencen a molestar els isquis i les plantes del peu però ja m'havia fet a la idea i enguany no penso retirar-me per aquestes molèsties així que surt cap a Binimelà amb forces.

Just passat Binimelà (qm. 43) a una davallada se me'n va un poc el genoll i noto una estirada al darrere però com que estic en calent continuo fins Cala Tirant encara que els darrers 5 quilòmetres ja no puc córrer del mal que tenia al genoll.

A Cala Tirant decideix esperar mitja horeta a veure si se'm passa el mal mentre veig passar de nou als meus companys Ramón i Elena així com en Jorge Simón. Just quan anava a partir apareix en Vicenç i quedo amb ell que si vaig molt lent aniríem junts.

Només sortir hi ha uns 2'5 qms d'asfalt i prov de córrer veient que és impossible i que la resta de la cursa l'hauré de fer caminant amb dolor, no hi ha problema, ja que duc moltes hores d'avantatge damunt el tancament dels controls.

Al pas de s'Arenal den Castell no perd molt de temps per no refredar el genoll i continuo fins Favaritx sempre pensant que en Vicenç m'agafarà en qualsevol moment. Ja ens agafa el vespre i el fet d'anar caminant fa que agafi algo de fred per el que faig ús dels buffs, maniguets i la camiseta de reserva.

A Favaritx trobem a n'Eva que ens ofereix caldo calent, no en prenc perquè no m'agrada però aconsegueix escalfar-me les mans. En aquest punt em trobo en Xavi Canaleta amb el que faig la tirada fins es Grau creuant moltes platges. Ell també va tocat dels genolls encara que a ell li costen les pujades mentre que a mi són les davallades.

Sortim junts des Grau just quan arribava un grup de quatre on creia que estaria en Vicenç però no, era gent de la CDC sencera. Fins a la zona militar vaig amb en Xavi però a unes pujades el deix bastants minuts enrera el suficient per què m'equivoqui de camí i entri a la zona militar per on no toca fent prop de 600 metres d'anada després de tornada un cop veig que no és el camí correcte en arribar a un encreuament i no veure cap senyalització.

Just en el moment que començ a adonar-me de què m'he equivocat en poso nirviós, el cap em bloqueja qualsevol senyal del mal que tenia començant a córrer quan duia 90 qms a l'esquena. No m'ho podia creure i així estic uns 10 minuts fins que decideix tornar a caminar, mala idea!! és donar tres passes i el mal em torna al genoll i, malgrat que ho intento un parell de pics, ja no puc tornar a córrer la resta de la cursa.

Un cop surt de la zona militar toca davallada a Maó i uns interminables 5 qms fins Es Castell per tot el Port amb pujada inclosa. A l'arribada m'espera en Mito i poca gent més, però sóc Finisher d'una Ultra i això és el que volia malgrat fer unes quatre hores més pel fet de no poder córrer durant 57 qms. El fisio em diagnostica un trencament fort de fibres al bessó dret donant-me un parell de setmanes de repòs esportiu (em tocarà piscina).

En Vicenç arriba unes hores més tard fent també finisher a l'igual que n'Elena i Ramón a la volta sencera per lo que el Comando Andratx fa un ple de finishers!! També en Juan Muntaner que feia la Trekking Sud de 55 qms arriba a la meta!! Molt orgullós de tots, especialment d'en Vicenç que debutava dins aquesta distància.

Respecte a l'organització només dir que increïble als avituallaments tant els voluntaris com el menjar (em vaig fartar de menjar "rollitos" de pernil amb patatilla), excepte el tros de la zona militar que em vaig enredar, la senyalització perfecte i l'únic que vaig trobar a faltar va ser una foto a l'arribada de Maó (algo complicat a les quatre del matí). Agrair l'enorme tasca d'en Mito, Víctor, Baldo i tota la resta d'amics durant 48 hores sense aturar!!

Finalment donar les gràcies a tots els que ens han acompanyat als entrenaments del Comando Andratx i a la meva família per deixar-me sortir a fer quilòmetres per assolir aquest repte. L'any que ve segur que tornem a fer una nova cursa i amb més amics de Mallorca per gaudir dels espectaculars paisatges de Menorca!!

Per finalitzar recordar que l'any 2011 em varen diagnosticar una hèrnia discal L5-S1 i que, gràcies a la feina de la EBE (Escola Balear de l'Esquena) encapçalada per en Jaume Crespí i els seus consells, he pogut fer un repte que alguns veien impossible de fer. L'esquena ni la vaig notar als 100 qms que va durar la cursa.

Moltes gràcies!!

Amb en Vicenç

Comando Andratx abans de sortir

Y llegó el día que esperábamos!! Costa Norte de CDC, 100 kilómetros nos separaban entre Ciutadella y Mahón a Vicente y a mi mientras que a Ramón y Elena les tocaban 185!!

Como siempre, antes de partir repasarlo todo (me olvidé de ponerme la crema solar!!) y una vez en la salida nos encontramos con muchos amigos (Oscar, Tonija, Juan, Toni, Pep, Alvaro y muchos más) que hacen la Costa Norte como la CDC entera.

Igual que en la Trail, salí reservándome bastante para poder encarar el final con fuerzas. En el primer avituallamiento de Cala Morell ya comemos las primeras patatillas con Toni Picornell y Elena Lladó.. jaja!!

En Ets Alocs nos reencontramos con Elena y Ramón, me comienzan a molestar los isquios y las plantas del pie pero ya me había hecho a la idea y este año no pienso retirarme por esas molestias así que salgo hacia Binimelà con fuerzas.

Justo pasado Binimelà (km 43) en una bajada se me va un poco la rodilla y noto un dolor detrás pero como estoy caliente continúo hasta Cala Tirant aunque los últimos 5 kms ya no puedo correr por el dolor que tenía en la rodilla.

 En Cala Tirant decido esperar media hora a ver si se me pasa el dolor mientras veo pasar a Ramón y Elena así como Jorge Simón. Justo cuando iba a salir llega Vicenç quedando con él que si iba muy lento iríamos juntos.

Solo salir había 2'5 kms de asfalto y pruebo de correr viendo que es imposible y que el resto de la carrera la tendré que hacer caminando con dolor, no hay problema, ya que llevo muchas horas de ventaja sobre el cierre de los controles.

En el control del Arenal den Castell no pierdo mucho tiempo para no enfriar la rodilla y continúo hasta Favaritx siempre pensando que Vicenç me cogerá en cualquier momento. Ya nos coge la noche y el hecho de ir caminando hace que coja algo de frio por lo que hago uso de buffs, manguitos y la camiseta de reserva.

En Favaritx encontramos a Eva que nos ofrece caldo caliente, no tomo porque no me gusta pero me sirve para calentarme las manos. En este punto me encuentro a Xavi Canaleta con el que hago la tirada hasta es Grau cruzando muchas playas. Él también va tocado de las rodillas aunque lo que le cuesta son las subidas mientras que a mi son las bajadas.

Salimos juntos del Grau justo cuando llegaba un grupo de 4 personas donde creía que estaría Vicenç pero no, eran de la CDC entera. Hasta la zona militar voy con Xavi pero en unas cuantas subidas le saco bastantes minutos, los suficientes para que me equivoque de camino y entre en la zona militar por donde no toca haciendo 600 metros de ida y luego de vuelta una vez que veo que no es el camino correcto al llegar a un cruce donde no hay ninguna señalización.

Justo en el momento de darme cuenta de que me he equivocado me pongo nervioso, la cabeza me bloquea cualquier señal de dolor que tenía comenzando a correr cuando llevaba 90 kms a la espalda. No me lo podía creer!! y así estoy unos 10 minutos hasta que decido volver a caminar, mala idea!! es dar tres pasos y el dolor vuelve a la parte posterior de la rodilla y, a pesar de que en varias ocasiones lo intento de nuevo, ya no puedo correr el resto de la carrera.

 Una vez salgo de la zona militar toca bajada a Mahón y unos interminables 5 kms hasta Es Castell por todo el puerto con subida incluida. En la llegada me espera Mito y poca gente más, pero soy Finisher de una Ultra y eso es lo que quería a pesar de hacer unas 4 horas más por el hecho de no correr durante 57 kms. El fisio me diagnostica rotura fuerte del gemelo derecho dándome un par de semanas de reposo deportivo (me tocará piscina).

Vicenç llega unas horas más tarde haciendo también finisher al igual que Elena y Ramón en la vuelta entera por lo que el Comando Andratx hace un pleno de finishers!! También Juan Muntaner que hace la Trekking Sur de 55 kms llega a la meta!! Muy orgulloso de todos, especialmente de Vicenç que debutaba en esta distancia.

Respecto a la organización sólo decir que increible en los avituallamientos tanto los voluntarios como la comida (me harté de comer rollitos de jamón con patatilla), excepto el trozo de la zona militar donde me lié, la señalización estaba perfecta y lo único que me faltó fue una foto de la llegada a Mahón (algo complicado a las 4 de la mañana). Agradecer la enorme labor de Mito, Victor, Baldo y todo el resto de amigos durante 48 horas sin parar!!

Finalmente dar las gracias a todos los que me han acompañado en los entrenos del Comando Andratx y a mi familia por dejarme salir a hacer kilómetros para conseguir este reto. El año que viene seguro que volvemos a hacer una nueva carrera y con más amigos de Mallorca para disfrutar de los espectaculares paisajes de Menorca!!

Para finalizar, recordar que en el 2011 me diagnosticaron una hernia discal L5-S1 y que, gracias al trabajo de la EBE (Escola Balear de l'Esquena) con Jaume Crespí al frente con sus consejos, he podido hacer un reto que algunos veían imposible de hacer. La espalda ni la noté en los 100 kms que duró la carrera. Muchas Gracias!!

Sortida (foto: organització)

Menjant patatilla a Cala Morell

Platja de Ets Alocs

Arribant a l'avituallament de Ets Alocs (foto: Tònia Pons)

Cala Pregonda

Platja de Cavalleria

Platja de Cavalleria

Solomillo amb patates a Can Bep!!

Al segon dia va sortir el blau... (foto: Baldo)

Dinar amb les Carolines, Juanjo Cerro, Richi i Comando Andratx

Presentació del Cami de Cavalls de Menorca 2014 a Palma

Ramon contant "batalletes"

Ahir horabaixa es va presentar una nova edició del Camí de Cavalls de Menorca a la tenda Intersport Kenia a Palma.

Un dels ponents era el nostre company del Comando Andratx Ramón junt amb un altre menorquí i en Victor Truyol que varen anar explicant diferents punts d'aquesta cursa.

Enguany, si tot va bé, del nostre grup hi participaran en Ramon, Elena i Mirri que faran la llarga (180 kms), la Costa Nord la faran en Vicenç i un servidor (100 kms) i en Joan de Sa Pobla farà la Trail Sud (55 kms) però no descartem futures inscripcions ja que, resta molt de temps fins al mes de maig de l'any que ve.

Mito d'Elitechip i Sion de Kenia-Intersport

Ayer por la tarde se presentó una nueva edición del Camí de Cavalls de Menorca en la tienda Intersport Kenia de Palma.

Uno de los ponentes fue nuestro compañero del Comando Andratx Ramon junto con otro menorquín y Victor Truyol que fueron explicando diferentes puntos de esta carrera.

Este año, si todo va bien, de nuestro grupo participarán Ramon, Elena y Mirri en la larga (180 kms), Vicente y yo en la Costa Nord (100 kms) y Juan de Sa Pobla en la Trail Sud (55 kms) pero no descartamos futuras inscripciones ya que queda mucho tiempo hasta el mes de mayo del año que viene.

Nuria, Marga i Mirri, tres superwomen!!

Planning de sortides per Menorca

Camí de Cavalls Costa Nord 2013: la crònica

Un pic ja instal·lats de nou a Mallorca pas a contar la gran experiència que hem tingut per Menorca.

Com ja sabeu varem anar el Comando Andratx amb Ramón, Elena, Maria, Tomeu, Vicenç i un servidor cadascun a fer la seva cursa corresponent. Per la meva part malgrat el resultat esportiu no fossi l'esperat si m'ho vaig passar fabulós amb la gent que varem compartir aquesta experiència i l'espectacular organització de la cursa (d'això ja hi xerraré a una altre entrada).

Encara que hores abans plovia, la sortida es va fer amb sol i aquest no ens va abandonar al llarg del dia. Dues setmanes abans havia anat al fisio amb unes molèsties als isquis que ja arrossegava des de feia temps però que no m'impedien fer tirades de 40 kms sense problemes. Varem quedar que després de la cursa hi feríem feina dirigida a solucionar aquest tema però no pensava que als 15 kms ja començaria a tenir les primeres molèsties.

Apart d'això i d'una visita al WC al km 30 (alguns encara es reien quan demanava el paper de cuina que havia al avituallament) anava bastant be de hidratació, menjar i resta del cos. A partir d'aquí vaig començar a patir a les davallades lo que guanyava a les pujades on no tenia cap problema.

Així vaig aguantar fins el km 50 on els isquis ja havien cedit passant el problema als glutis i lumbars i el seu risc de que l'hernia (que duia controlada feia 1 any i mig) comparaguessi.

Al km. 53 estava l'avituallament on ens varem trobar tots veient que na Maria abandonava per un problema d'aigua a les sabates i en Tomeu ho feria un poc més tard (no va aturar d'anar al WC tota la cursa). N'Elena anava molt be i en Ramón aguantava.

Finalment vaig decidir continuar però quan duia uns 59 kms vaig tenir la primera enganxada d'esquena seriosa i vaig tornar enrere a la carretera on em va recollir un bus de l'organització i vaig donar per finalitzada la cursa amb 60 kms a les cames.

Un cop analitzat tot veig clar que haguessi pogut arribar als 70-75 kms però després m'esperaven moltes hores de vespre i el risc d'una lesió molt pitjor. Se que em toca una setmana de descans i després a començar a fer feina específica per solucionar l'acurçament dels isquis i poder començar la temporada totalment en condicions (ja aniré posant per aquí la feina prevista al respecte).

Finalment en Ramón i n'Elena varem arribar sentint-me molt orgullós de tots dos, igualment al dia següent en Vicenç va finalitzar el trekking de la costa sud amb bones sensacions fruit d'una feina ben feta. Enhorabona a tots!!

Per la meva part tinc clar que l'any que ve tornaré per finalitzar el que he deixat pendent de fer. Agrair als amics, companys i organitzadors un cap de setmana espectacular que no oblidaré.

Arribant a Ciutadella

Carregant dipòsits el dia abans...

Una vez ya instalados de nuevo en Mallorca paso a contar la gran experiencia que hemos tenido por Menorca.
Cómo ya sabéis fuimos el Comando Andratx con Ramón, Elena, Maria, Tomeu, Vicenç y un servidor cada uno a hacer su carrera correspondiente. Por mi parte a pesar de que el resultado deportivo no fuera el esperado sí me lo pasé fabuloso con la gente que compartimos esta experiencia y la espectacular organización de la carrera (de esto ya hablaré en otra entrada).
Aunque horas antes llovía, la salida se hizo con sol y este no nos abandonó a lo largo del día. Dos semanas antes había ido al fisio con unas molestias en los isquios que ya arrastraba desde hacía tiempo pero que no me impedían hacer entrenos de 40 kms sin problemas. Quedamos que después de la carrera haríamos trabajo dirigido a solucionar este tema pero no pensaba que a los 15 kms ya empezaría a tener las primeras molestias.

Aparte de esto y de una visita al WC en el km 30 (algunos todavía se reían cuando pedía el papel de cocina que había en el avituallamento) iba bastante bien de hidratación, comer y resto del cuerpo. A partir de aquí empecé a sufrir en las bajadas lo que ganaba en las subidas donde no tenía ningún problema.
Así aguanté hasta el km 50 donde los isquios ya habían cedido pasando el problema a los gluteos y lumbares y el riesgo de que la hernia (que llevaba controlada hacía 1 año y medio) apareciese.
En el km. 53 estaba el avituallamento donde nos encontramos que Maria abandonaba por un problema de agua a los zapatos y Tomeu lo haría un poco más tarde (no paró de ir al WC toda la carrera). Elena iba muy bien y Ramón aguantaba.
Finalmente decidí continuar pero cuando llevaba unos 59 kms tuve la primera enganchada de espalda seria y volví atrás a la carretera donde me recogió un autobús de la organización y di por finalizada la cursa con 60 kms en las piernas.
Una vez analizado todo veo claro que hubiera podido llegar a los 70-75 kms pero después me esperaban muchas horas de noche y el riesgo de una lesión mucho peor. Se que me toca una semana de descanso y después a empezar a hacer trabajo específico para solucionar el acortamiento de los isquios y poder empezar la temporada totalmente en condiciones (ya iré poniendo por aquí el trabajo previsto al respecto).
Finalmente Ramón y Elena llegaron sintiéndome muy orgulloso de los dos, igualmente al día siguiente Vicenç finalizó el *rekking de la costa sur con buenas sensaciones fruto de un trabajo bien hecho. Enhorabuena a todos!!
Por mi parte tengo claro que el año que viene volveré para finalizar lo que he dejado pendiente de hacer. Agradecer a los amigos, compañeros y organizadores un fin de semana espectacular que no olvidaré.

8 milanes a la sortida...

Inici de cursa...

Amb en Ramón...

Pescadors amb una paella al foc...

On altres no es volien aturar...

Espectacular paissatge

Davallant a la platja..

Gaudint les pujades...

Al km. 52...

En Vicenç a l'arribada

N'Elena al podi de CDC