04 de febrer 2013

Cursa popular Evasion Running 2013

La gent va anar més tapada del normal...
Ahir, després d'una setmana sense entrenar per un mal que em va sortir a les cervicals que va durar uns 4 dies, vaig aprofitar per fer els 10 quilòmetres de la nova cursa que han organitzat els d'Evasion Running per fer un entrenament a ritme bo.
Vaig tenir la sort de tenir a en Manu al costat i així dur un ritme còmode malgrat la ventada i fred que hi havia i que als 200 metres de començar la cursa amb el tema del nou chip em vaig fermar malament la sabata ballant-me el peu dins la mateixa tota la cursa (va arribar a ser una sensació molt emprenyosa).
Va ser arribar i mirar el temps (44'44") i no m'ho creia fins que em vaig adonar de que faltaven uns 300 metres per arribar a 10 qm. Encara així content de que sense entrenar gens d'asfalt ni distàncies tan curtes vagi agafant millors ritmes cada pic.
Per altre banda vaig dur els nins i aquests si que no fallen. Malgrat en Pau corria amb nins 1 any més majors que ell va arribar el 10 (el 8é en homes) i esprintant molt be al final. En Miquel que corria la mateixa cursa (amb 72 participants) i molt més petit que la majoria ens va tornar a sorprendre arribant el 21 a 2 segons del 15!! L'important es que s'ho varen passar molt be malgrat el fred que feia.
En Pau esprintant al final...
En Miquel ens va impressionar...
Ayer, después de una semana sin entrenar por un dolor de cervicales que me duró 4 días, aproveché para hacer los 10 kms de la nueva carrera que han organizado los de Evasion Running para hacer un entrenamiento a buen ritmo.
Tuve la suerte de tener a Manu al lado y así llevar un ritmo cómodo a pesar del viento y el frio que había y a que a los 200 metros de comenzar la carrera con el tema del nuevo chip me até mal la zapatilla bailándome el pie dentro de la misma toda la carrera (llegó a ser una sensación agobiante).
Fue llegar y mirar el tiempo (44'44") y no me lo creía hasta que me di cuenta de que faltaban 300 metros para los 10 kms. Aún así contento de que sin entrenar nada de asfalto ni distancias tan cortas vaya cogiendo mejores ritmos cada vez.
Por otro lado llevé a los niños y estos sí que no fallan. A pesar de que Pau corría con niños 1 año mayores que él llegó el 10 (el 8 masculino) y esprintando bastante bien al final. Miquel, que corría la misma carrera (con 72 participantes) y mucho más pequeño que la mayoría nos volvió a sorprender llegando el 21 a solo 2 segundos del 15!!  Lo importante es que se lo pasaron muy bien a pesar del frio que hacía.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada