06 de juny 2011

Sa Fita des Ram 2011

Abans d'arribar a sa Fita des Ram...
Aquest cap de setmana era Sa Fita des Ram a Esporles, no duia l'entrenament suficient després de les aturades pel tema de l'esquena de la TST i del bessó fa dues setmanes però no volia quedar-me un altre any sense fer-la així que me l'he pres com un entrenament tira-tira per veure com era el circuit.
I com era!! molt dur amb pujades i davallades i sense cap lloc on recuperar, molta pujada i les davallades massa verticals per poder relaxar les cames. He pogut xerrar amb un parell de corredors que no coneixia, especialment en Jaume Cabrer d'Artà al qual li envio una salutació i esper ens tornem a trobar a una altre cursa.
Lo millor ha estat que tant l'esquena com el bessó no s'han resentit malgrat la duressa de la prova. Lo fotut ha estat que quan duia 9 quilòmetres ja estava fos i he hagut de tirar de cap i sofrir fins arribar al final. Està clar que es nota la falta d'entrenament i esper que en 3 o 4 setmanes ja vagi d'una forma decent.
Per finalitzar només dir que estic molt content d'haver tornat a veure a molts amics i fins i tot gaudir d'un espectacular dinar gràcies a en Tintin i, especialment, la seva dona Asun, ens ha tornat la vida!!
Este fin de semana era Sa Fita des Ram en Esporles, no llevaba el entrenamiento suficiente después de las paradas por el tema de la espalda de la TST y del gemelo hace dos semanas pero no quería quedarme otro año sin hacerla así que me la he tomado como un entrenamiento tira-tira para ver como era el circuito.
¡Y como era!! muy duro con subidas y bajadas y sin ninguna zona donde recuperar, mucha subida y las bajadas demasiado verticales para relajar piernas. He podido hablar con un par de corredores que no conocía, especialmente Jaume Cabrer de Artà al cual envío un saludo y espero que nos volvamos a ver en otra carrera.
Lo mejor ha sido que tanto la espalda como el gemelo no se han resentido a pesar de la dureza de la prueba. Lo malo ha sido que cuando llevaba 9 kilómetros ya iba fundido y he tenido que tirar de cabeza y sufrir hasta llegar al final. Está claro que se nota la falta de entrenamiento y espero que en unas 3 o 4 semanas ya vaya de una forma decente.
Para finalizar solo decir que estoy muy contento de volver a ver a muchos amigos e incluso de disfrutar de una espectacular comida gracias a Tintín y, especialmente, a su mujer Asun, nos ha devuelto la vida!!
Arribant a meta...

2 comentaris:

  1. Enhorabona crak, estic content de que estiguis mijor.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Pau

    La veritat que vaig disfrutar molt tant de poder correr per manífics paratges com de l'ambient del participants, orgatizació i voluntaris. Era la meva primera cursa però ben segur que no serà la darrera.

    Gràcies per haver fet que la pujada a la Fita del Ram fos un mica menys dura.

    ResponSuprimeix