| Pujant des de Valldemossa... | 
Bé, miraré de ser breu encara que 62 quilòmetres de muntanya donen molt per a dir.
Ja d'inici i després de montar la sortida del UTST a Andratx amb unes 3 hores de dormir ens presentem a Valldemossa on trobem molts dels nostres amics amb els que hem coincidit a moltes sortides aquests darrers mesos. Un fisio amic que donava voltes per allà ja m'avisa de que tinc el lumbar contracturat  (ja feia una setmana) i fins i tot em recomana no sortir pero jo no podia deixar els meus companys després de tot així que Ibuprofeno cada 3 hores i Radiosalil cada 10 quilòmetres a l'esquena.
Així finalment surt fins on m'aguanti l'esquena. La primera pujada a es Teix sense problemes i a la davallada a Deià ja tinc les primeres molesties. Forman un grupet molt bo na Mª Jesús i en Pintores i decidim anar junts fins a Soller on quasi al arribar se'ns junta el grup de'n Tonija, Loner, Juan, Carlos i altres més.
| Aturada a Deià... com sempre radiosalil a l'esquena | 
Un cop a Soller ens trobam a en Samu  que, per motius de salut abandona, des d'aquí li envio una forta  abraçada i que es recuperi el més aviat posible.
Decidim  continuar el mateix grupet per pujar al barranc de Biniaraix on ens  agafa n'Oscar que en passa com un coet i li acompanya en Tonija. Un pic  adalt he de tornar a possar-me el Radiosalil perdent el grupet de'n  Loner. Finalment arribam a Cuber i la font des Noguer on la Penya  Barcelonista es Tamarells ho fan de fabula. Em tornen a dir que no em  convendria continuar però sapiguent el que em queda decideix continuar  pujant cap el prat del Massanella on se'ns uneix en Pedroweb que feia  l'Ultra.
| Sortida de Soller amb un gran grup... | 
| Anant cap a Cúber amb l'Ofre al costat | 
Un cop adalt tinc la gran idea de  posar-me vaselina a una ampolla que em sortia a la planta del peu lo que  dona lloc a un dels moments més divertits per alguns dels integrants  del grup... 
Just després ens enganxa  en Ladan amb el que feim la davallada per tornar a pujar al Galileu i  és aquí on l'esquena em comença a avisar fent que tinguessi rampes a les  cames i m'obliguessi a aturar fins que apareix la meva salvació: els  TINTIN LIGHT, va ser començar a utilitzar els bastons i vaig recuperar  moltes forces poguent arribar a Lluc en condicions on hem vaig dur la  sorpresa de que m'esperava la meva familia amb els nins. També agrair  l'espectacular feina dels Penjats de Lloseta amb na Magdalena al  front...un 11.
Un pic a Lluc tenia clar que ningú  m'aturava i que arribaria de qualsevol forma així que començam a pujar a  Binifaldó a peu pero quan intentam rodar en pla tant a jo com en  Pedroweb ens sortien massa molesties per lo que decidim arribar caminant  la resta del camí.
Ja a la carretera  i amb un pal romput (sorry Pintores) en Pedro va més ràpid i em uneix a  uns que venien per darrera que dona la casualitat que era un company  d'escola en Jesús i un amic amb els que arrib a Pollença caminant ràpid.
Ja  dins Pollença quan queda poc mir de rodar fins l'arribada on m'esperen  els meus amics d'entrenament. Ja soc finisher que era l'important però  també he aconseguit algo més important: he tingut el plaer de  comprovar l'amistat que surt a aquestes carreres i tinc clar que mai  oblidaré a tots els que m'heu acompanyat en algun moment preocupant-vos  pel meu estat i especialment a na Mª Jesús, en Pintores i en Pedroweb.
Menció  apart és el tema de que la meva dona es va haver de retirar a Soller  per problemes de salut i es va quedar amb les ganes d'acabar-la junt amb  en Juan ja que tenia l'entrenament fet, però que no es preocupin que  això està fet i abans de que acabi l'any ho demostraran.
La  resta del Comando Andratx (Mª Jesús i Lluisa) varen complir a la  perfecció l'objectiu de ser finishers i tenen tota la meva enhorabona, sou unes campiones!!| Entre el Massanella i el Galileu... un dels moments més divertits per alguns... | 
|  | 
| Arribada a Lluc amb en Pau | 
Bueno, miraré de ser breve aunque 62 kilómetros de montaña dan para mucho que contar.
Ya de inicio y después de montar la  salida del UTST en Andratx con unas 3 horas de sueño nos presentamos en  Valldemossa donde encontramos muchos de nuestros amigos con los que  hemos coincidido en muchas salidas estos últimos meses. un fisio amigo  que daba vueltas por allí me avisa de que tengo el lumbar contracturado  (ya hacía una semana) e incluso me recomienda no salir pero yo no podía  dejar mis compañeros después de todo así que Ibuprofeno cada 3 horas y  Radiosalil cada 10 kilómetros en la espalda.
Así finalmente salgo hasta donde me  aguante la espalda. La primera subida a es Teix sin problemas y la  bajada a Deià ya tengo las primeras molestias. Formamos un buen grupo Mª  Jesús, Pintores y un servidor y decidimos ir juntos hasta Soller donde  casi al llegar nos alcanza el grupo de Tonija, Loner, Juan, Carlos y  algunos más.
|  | 
| La tónica de tota la cursa... mal d'esquena | 
Una vez en Soller nos encontramos con Samu, que por motivos de salud abandona, desde aquí te envio un fuerte abrazo y que te recuperes pronto.
Decidimos continuar el mismo grupo para subir al barranco de Biniaraix donde nos alcanza Oscar que nos pasa como un cohete y le sigue Tonija. Una vez arriba he de volver a ponerme el Radiosalil perdiendo el grupo de Loner y Juan. Finalmente llegamos a Cuber y la font des Noguer donde la Peña Barcelonista es Tamarells lo hacen de fábula. Me vuelven a decir que no me convendría continuar pero sabiendo lo que me queda decido continuar subiendo al Prat del Massanella donde se nos une Pedroweb que hacía la Ultra.
Una vez arriba tengo la gran idea de ponerme vaselina en la planta de un pie donde me salía una ampolla provocando uno de los episodios más divertidos de la trail para algunos...
Justo después nos engancha Ladan que nos acompaña en la bajada y posterior subida al Galileu. Aquí es donde la espalda ya me avisa de forma seria provocándome calambres en las piernas obligándome a parar hasta que aparece mi salvación: los TINTIN LIGHT, es coger los palos y recuperar fuerzas pudiendo llegar a Lluc en condiciones donde me encontré con la sorpresa de que estaba mi familia esperando con los niños. También agradecer el espectacular trabajo de els Penjats de Lloseta con Magdalena al frente...un 11.
Una vez en Lluc ya tenía claro que nadie me paraba y que llegaría de cualquier forma así que comenzamos a subir a Binifaldó pero cuando intentamos trotar en plano tanto a Pedro como a mi nos salían demasiadas molestias obligándonos a caminar casi todo el resto del camino.
Ya en la carretera y con un bastón roto (sorry Pintores) Pedro va más rápido y me uno a unos que venían por detrás que da la casualidad que era un companero de la escuela: Jesús y un amigo suyo con los que llego caminando rápido a Pollença.
Ya en Pollença cuando queda poco  miro de rodar hasta la llegada donde me esperan mis compañeros de  entrenamiento. Ya soy finisher que era lo importante pero también he  conseguido algo más importante: he tenido el placer de comprobar la  amistad que aparece en estas carreras y tengo claro que nunca olvidaré a  todos los que me habeis acompañado en algun momento preocupándoos por  mi estado y especialmente a Mª Jesús, Pintores y Pedroweb.
Mención  aparte es el tema de que mi mujer tuvo que retirarse en Soller por  problemas de salud y se quedó con las ganas de acabarla junto con Juan  ya que tenían el entrenamiento hecho, pero que no se preocupen que esto  está hecho y antes de que acabe el año lo demostrarán.
El  resto del comando Andratx (Mª Jesús y Luisa) cumplieron a la perfección  el objetivo de ser finishers y tienen toda mi enhorabuena. Sois unas  campeonas!!

 
Eres un crack...... no cambies
ResponEliminaha estat un plaer córrer amb tu, varem sofrir i varem riure ;)
ResponEliminaMoltíssimes felicitats!!! Finisher i a més amb problemes físics que ho han fet encara més èpic. Bona crònica, ara a descansar que t'ho mereixes!!!
ResponEliminaHacer eso con una lumbálgia tiene mucho, mucho, mucho mérito !!!!!!
ResponEliminaEnhorabuena Pau
Enhorabona Pau. Té molt mèrit acabar si anaves tan tocat.
ResponEliminaEns veiem l'any vinent!
Un placer compartir km contigo, me lo pasé muy bien y reí muchísimo...
ResponEliminaEspero y deseo que tu mujer y tu os recuperéis y podamos repetir entrenos por esos preciosos parajes de Andratx
No es tracta de saber si farà mal, sinó fins on estem disposats a aguantar el mal. Enhorabona, crack. Amb moltes coses en contra i superant tots els obstacles. Moltes felicitats!!!
ResponEliminaMolt bé comando Andraitx, pero Pau has empezado tu crónica diciendo..."miraré de ser breu"... pués si llegas a decir "voy a extenderme" no se qué hubiera pasado.
ResponEliminaEnhorabuena a todos !!!
Tere´s husband
Oscar, un placer conocerte un poco más...
ResponEliminaPedroweb, sobren les paraules...
Rotterdam, molt agraït...
Uff!!! tu si que tienes mérito!!
Joan Miquel, a veure si ens coneixem algun dia...
Joan Carles, l'any que ve a l'UTST
Slowpepe, tu si que eres un crack!!
Ramón, tienes razón pero pasaba de hacerlo por fascículos como Bernardo..jeje
Gracias Pau y enhorabuena campeon, lastima lo de tu mujer, se que se habia preparado bien para esta prueba, pero las cosas son asi y las tenemos que aceptar, la proxima sera otra historia y otra cronica.
ResponEliminaNos vemos pronto Pau ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡