Aixecar-se i guanyar

Coses com les que he viscut aquest cap de setmana fan que un estimi  l'atletisme a tots els nivells. Ahir era la prova popular del Rennarena a la qual no podia anar ja que tenia obligacions per estar al campionat de Balears d'atletisme a pista a l'aire lliure que es celebrava a Magalluf. Quan avui he vist el vídeo de Llucmajor on molts amics meus incloent el meu germà i el meu fillol he sentit un poc d'enveja però mentiria si no diguessi que el que he viscut a Magalluf no ho canviaria mai.

I que ha passat vos demanareu? molt senzill, com diu el títol he vist un atleta aixecar-se guanyar. La història comença de la següent forma: dissabte horabaixa a Magalluf, final de Balears de 1500 metres masculina, a falta dels cracks David i Tomeu es veia una final bastant disputada entre Alex Studer, Oscar Tolosa, Esteva Barceló i Jose Duran. La prova comença bastant lenta i per lo tant bastant perillosa ja que tots van massa junts.

Quan falta poc menys de dues voltes en Jose Duran cau a la corba perdent uns metres importants amb el cap de cursa. Un altre atleta o haguessi abandonat o haguessi continuat a ritme fins arribar però en Jose no és d'aquests. Decideix anar a per el cap de cursa encara sabent que és missió quasi impossible. Finalment i després d'un esprint portentós als darrers 100 metres aconsegueix passar a Esteva Barceló aconseguint la tercera plaça.

Un altre atleta s'hauria conformat amb el podi però en Jose no és d'aquests i expressa ràbia perquè sap que tenia opcions clares d'haver guanyat la cursa. Només anar a la grada ho té clar i m'ho comenta: "mañana en el 800 todos en fila india". I dit i fet, al dia següent matí a Magalluf, quasi els mateixos protagonistes Oscar Tolosa i Alex Studer també repeteixen i tenim a Rafa Vallcaneras que també té opcions. Es dona el tret de sortida i en José compleix lo dit: "a veure qui m'agafa", el pas pels 400 és de 57" aproximadament i se li aferra Alex Studer seguit d'Oscar Tolosa i Rafa Vallcaneras, als 550 metres Rafa forada i als 600 metres Alex no aguanta el ritme i abandona quedant en Jose tot sol amb una distància prou bona amb Oscar per finalitzar amb un altre esprint mentre la grada aplaudia a rabiar la gesta d'aquest al·lot de 23 anys que només finalitzar ha anat a abraçar al seu entrenador i després s'ha emocionat (i no ha estat l'únic perquè el públic atent al que veia ha tornat a aplaudir de tot cor).

Finalment i ja en fred ha rebut les reflexions dels que el coneixen prou bé i està clar que després de la caiguda del dissabte es va aixecar per poder guanyar el diumenge.

Ara ja té clar del que és capaç i més. Segons la meva modesta opinió és el fruit de molts d'anys de entrenament i és l'inici d'una carrera que esper veure per molts anys. Gràcies Jose per haver-nos fet gaudir de l'atletisme que portes a les cames...i al cor!!!

Cosas como las que he vivido este fin de semana hacen que ame el atletismo a todos los niveles. Ayer era la  prueba popular del Rennarena a la cual no podia ir ya que tenía  obligaciones para estar en el campeonato de Baleares de atletismo en pista al aire libre que se celebraba en Magalluf. Cuando hoy he visto el video de Llucmajor donde corrían muchos amigos incluyendo mi hermano y mi ahijado he sentido un poco de envidia pero mentiría si no dijese que lo que he vivido en Magalluf no lo cambiaría nunca.

Y os preguntareis ¿qué ha pasado? muy sencilllo, como dice el título en visto un atleta levantarse y ganar. La historia comienza de la siguiente forma: sabado tarde en magalluf, final de Baleares de 1500 metros masculina, a falta de los cracks David i Tomeu se veía una final bastante disputada entre Alex Studer, Oscar Tolosa, Esteva Barceló y Jose Durán. La prueba comienza bastante lenta y por lo tanto muy peligrosa ya que todos van demasiado juntos.

Cuando faltan menos de dos vueltas Jose Duran cae en la curva  perdiendo unos metros importantes con la cabeza de carrera. Otro atleta habría abandonado o continuado a ritmo hasta llegar pero Jose no es de estos. Decide ir a por la cabeza de carrera aún sabiendo que es misión casi imposible. Finalmente después de un esprint portentoso en los últimos 100 metros consigue pasar a Esteva Barceló consiguiendo la tercera plaza

Otro atleta se habría conformado con el podio pero Jose no es de estos y expresa rabia porque sabe que tenía opciones claras de haber ganado la carrera. Solo llegar en la grada lo tiene claro y me lo comenta: "mañana en el 800 todos en fila india". Y dicho y hecho, al día siguiente mañana del domingo, casi los mismos protagonistas: Alex Studer i Osar Tolosa repiten incorporándose Rafa Vallcaneras que también tiene opciones. Se da el tiro de salida y Jose cumple lo dicho: "a ver quien me coge", el paso por el 400 es de 57" aproximadamente y se le pega Alex studer seguido de Oscar Tolosa y Rafa Vallcaneras, a los 550 mertros Rafa pincha y a los 600 Alex no aguanta el ritmo y abandona quedándose Jose solo con una distancia lo suficientemente buena con Oscar para finalizar con otro sprint mientras la grada aplaudía a rabiar la gesta de este muchacho de 23 años que justo al finalizar ha ido a abrazar a su entrenador y después se ha emocionado (y no ha sido el único porque el público atento a lo que veía ha vuelto a aplaudir de todo corazón).

Finalmente y ya en frio ha recibido las reflexiones de los que lo conocen bien y está claro que después de la caida del sábado se levantó para ganar el domingo.

Ahora ya tiene claro de lo que es capaz y más. Segun mi modesta opinión es el fruto de muchos años de entrenamiento y es el inicio de una carrera que espero ver por muchos años. Gracias Jose por hacernos disfrutar del atletismo que llevas en las piernas...y en el corazón!!!