Algun dia havia d'arribar... en Uep, portada d'aquest bloc des de l'inici, ens ha dit adéu després de 12 anys de formar part de la nostra família i créixer junt amb els meus fills.
En 15 dies ens arribava un altre malamut i em feia il·lusió que es poguessin conèixer però no ha pogut ser i segur que ara està junt amb en Nohose, n'Estel i en Pols jugant allà dalt.
Ha estat un company i amic amb aquest somriure nòrdic permanent que tenia i que a tots animava.....
Algún día tenía que llegar... Uep, portada de este blog desde sus inicios, nos ha dicho adiós después de 12 años de formar parte de nuestra familia y crecer junto a mis hijos.
En 15 días nos llegaba otro malamute y me hacía ilusión que se conociesen, pero no ha podido ser y seguro que ahora estará junto con Nohose, Estel y Pols jugando allí arriba.
Ha sido un compañero y amigo con esa sonrisa nórdica permanente que tenía y que a todos animaba........
DEP.
ResponEliminaUn abrazo, amigo Pau.
Gracias amigo!! otro abrazo para ti.
ResponEliminaOOOooooohhhhhh, quina llàstima.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquest reportatge i bell record.
El recordo de quan vingerem a fer una sortida running per Sant Elm.
Molta de força en aquestos moments.
Gràcies Pep!! una aferrada!!
ResponElimina